El canto de la Sibila de Mallorca

                                               EL CANT DE LA SIBIL·LA

El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l'edat mitjana al sud d'Europa. Fou prohibit després del Concili de Trento (1545-1563), tot i que s'ha pogut seguir representant durant les Matines de Nadal, la missa de la nit de Nadal, a totes les esglésies deMallorca^[1] i a l'Alguer,^[2] de manera pràcticament ininterrompuda. Entre les representacions actuals més destacades es compten la de la catedral de Mallorca,^[3] la del Santuari de Lluc^[4] o la que cada any, des del 1998, fa Maria del Mar Bonet a l'església de la Bonanova.^[5]

                                                                          ^{¿ QUI ES LA SIBIL·LA ?}

La sibil·la (Sibylla, Σίβυλλα), paraula que deriva de Διὸς i βουλή, que voldria dir consell de Zeus, és un personatge de la mitologia grega i romana. Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats —a través de complexos ritus— per a conèixer l'esdevenidor.

                                                            AL TEU POBLE QUI ES FA 

 En la antigüedad existieron unas ancianas consideradas grandes sabias, a las cuales se les atribuyeron conocimientos proféticos. Esas mujeres fueron conocidas como sibilas

                                                       historia de tots el sants

L'origen de la festa tradicional de Tots Sants prové d'un període de temps anterior al procés de cristianització que va experimentar la península durant els primers segles de l'era actual, encara que en aquesta etapa la festa va patir importants modificacions. Tots Sants deriva, en concret, d'una festa cèltica anomenada Samain que es feia per venerar els morts.

Per als pobles celtes, l'any estava dividit en dos grans períodes: el temps clar i el temps fosc. El primer es referia a l'època de primavera i d'estiu en el qual el sol es pon cada vegada més lentament, hi ha llum i calor. El segon període es referia a la tardor i l'hivern en els quals els dies s'escurcen cada vegada més, fa fred i la foscor s'apropia d'una gran part del dia.

Els dies que comprenien la festa del Samain eren uns dies que estaven fora dels dos períodes, és a dir, no estaven inclosos en cap dels dos. No obstant això, tothom era conscient que els dies Samain donaven la benvinguda al període d'obscuritat i això possibilitava que les portes de l'altre món restessin obertes i els morts poguessin contactar amb els vius.

Les festes Samain també coincidien en una època de l'any en què els camps i les terres semblen igual d'esmorteïdes que el mateix món dels difunts. Ha passat el temps de collita i de la verema, aquesta és època de sembra i els camps se submergeixen en un estat latent fins que, amb la primavera, següent tot torni de nou a la vida.

ofertes especials :

portaventura: haloween entrada mas hotel 60 €