El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l'edat mitjana al sud d'Europa. Fou prohibit després del Concili de Trento (1545-1563), tot i que s'ha pogut seguir representant durant les Matines de Nadal, la missa de la nit de Nadal, a totes les esglésies deMallorca[1] i a l'Alguer,[2] de manera pràcticament ininterrompuda. Entre les representacions actuals més destacades es compten la de la catedral de Mallorca,[3] la del Santuari de Lluc[4] o la que cada any, des del 1998, fa Maria del Mar Bonet a l'església de la Bonanova.[5]
¿ QUI ES LA SIBIL·LA ?
La sibil·la (Sibylla, Σίβυλλα), paraula que deriva de Διὸς i βουλή, que voldria dir consell de Zeus, és un personatge de la mitologia grega i romana. Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats —a través de complexos ritus— per a conèixer l'esdevenidor.
En la antigüedad existieron unas ancianas consideradas grandes sabias, a las cuales se les atribuyeron conocimientos proféticos. Esas mujeres fueron conocidas como sibilas



